els50anysdelpepevalls

diumenge, 15 de març del 2020

divendres, 27 de desembre del 2013

El 28 de desembre de 1963, vas venir al món, Josep Maria Valls i Hausmann, alies el Pepe. Vas ser una bona innocentada!

Els Hausmann

Benvolgut 'tiet', ja qe encara que les nostres edats son quasi les mateixes, tu fill de la cosina petita i jo net del cosí gran, ens han acostat les edats.

Et vaig coneixer per un email, i celebro els teus 50 anys a traves d'un Blog, lo teu son les relacions electròniques!

Vem organitzar un 'sarao' Hausmann i veig que n'has organitzat molts de 'saraos', espero que el dia d'avui sigui un d'ells, i que tinguis uns minuts per comentar tots els llocs de les nostres vides en que coincidim, Castellterçol, Calella, Selva de Mar, Baviera ...

Que gaudeixis molt d'aquest dia!!!.

Miquel Hausmann

Em poso tard, però m'hi poso, i és per expressar al Pep la meva admiració per com va liderar i motivar l'organització de la Gran Trobada Hausmann del passat 1 de juny de 2013. Sense ell no hagués estat possible, i ens va fer un regal als membres de la comissió organitzadora pel fet de compartir unes reunions animadíssimes i engrescadores. Vam aprendre que teníem un cosí, fins aleshores pràcticament desconegut, amb el que valia molt la pena fer coses junts. Esperem amb il·lusió les següents.
Gràcies i benvingut al club dels que ja hem gaudit mig segle en aquest món. Una abraçada, Ana i Rafa.

Em fa molta il•lusió celebrar els teus 50.

La primera notícia que vaig tenir teva (ara fa un munt d'anys) va ser quan la Mire em va explicar que tenia un germà que havia nascut el dia dels Sants Innocents, i jo li vaig dir -I què més! Això no s'ho creu ningù!!!!! ...i així que vaig poder et vaig preguntar quants anys tenies i el més important : quin dia vas néixer.

Han passat molts i molts anys: moltes partides de "remigio" i "póker", molt Sombra i restes dels bars familiars, molt Horta i molta moto.... però a mi quan em diuem que el Pepe fa 50 anys, em ve el nen que sempre estava inventant i imaginant diferents trastos i que ha nascut el dia dels Sants Innocents.

PER MOLTS ANYS!!!!!
Eli

La simpatia és un do natural que tenen algunes persones que la fa la vida més agradable als qui els envolten. Gràcies per fer-nos la nostra una mica millor quan som amb tu
Elena i Joan

Els meus millors records amb tu estan relacionats amb els anys que vaig viure a Horta, les llargues xerrades al Quimet després dels partits de bàsquet, el saber que tenia els millors veïns disposats en tot moment a donar un cop de mà. Com llavors com sempre gràcies pel temps compartit.

Teté

Dues fotos d'un temps tendre i meravellós. Quina sort que se m'acudeixen mil llocs i mil moments fantàstics compartits amb tu. Moltes felicitats!!!!

Gemma, Noemí i Bruno

Vinga Pepe, anims!

Vinga Pepe, anims! que això dels 50 no són res! Nosaltres ja fa temps que els vàrem pasar i seguim així de xulos! Una forta abraçada i els millors desitgs per als propers 50!

Petons,

Noemí, Irene i Marçal

Inobliidables passejades

Inoblidables passejades pels empordanets, camins de ronda, arrossars, aiguamolls... amb el Pepe, com no pot ser d'una altra manera, fent-nos de guía. I de far, el de Sant Sebastià, amb una sortida de sol amb xocolata, sardanes, cel "estelat" i bona companyía.

Una abraçada,

Joan Salabert

No puc imaginar-me la meva vida sense tu...

Pepeto, germanet, que t’he de dir...que no puc imaginar-me la meva vida sense tu, ni puc, ni vull. 50 anys d’estar molt junts, molt a prop, infinites tardes jugant al passadís del carrer Mallorca, els estius a Premià amb el Pepón i el Ferran, les nits a Horta, l’adolescència compartint ja molts amics, la teva selectivitat, com et vaig enyorar durant la mili, junts en el nostre Fiesta daurat fent enquestes per a Catalunya, el descobriment dels nostres amors, la malaltia del papà, estar pendents de la mamà, el viatge amb l’interrail amb la Clara, el Lluc, el viatge a Tànger per veure el Biel, l’hospital...i podria seguir i seguir més i més, sempre junts, mai enfadats ni de mal rotllo, mai, i segurament el mèrit és teu. La mamà diu que ets el seu “héroe”, també ets el meu i si no fossis el meu germà ho faria tot per tenir-te per amic .

Miro el passat i el present i veig com em i m’has cuidat, ajudat, escoltat, rescatat, estimat i és bestial...quan et necessito sempre hi ets, apareixes immediatament i això et defineix com a persona, bo, incondicional, generós, carinyós, just, optimista, solucionador...ets un gran solucionador de problemes...”tu no et preocupis de res, ja me n’encarrego jo”...i ets un home que demana poc, com si poguessis amb tot. I amb tot això havies de ser el padrí d’en Biel, bé, també perquè deixessis d’insistir, i té molta sort de tenir-te, com la que tenen en Max i el Lluc, que no poden tenir un pare millor...apassionat en la vida i en la feina, la darrera prova, capbussar-te en la història dels Hausmann, fent a la mamà (ella et va injectar la curiositat) i a tots els Hausmann, el millor regal que ens podies fer com es va demostrar a la trobada que vas organitzar.

Pepe et mereixes ser feliç 50 anys més, no canviïs que ja has vist que crec que “no estás mal” , t’estimo guapo.

dijous, 26 de desembre del 2013

Un instant en el temps

EL LLuc i l’ Ivan van entrar a l'escola en el mateix curs (el curs de l'Os Gilemón), i des d'aquest moment hem estat i seguim sent capaços de compartir inquietuds sempre al voltant dels nostres fills, hem compartit reunions de AMPA, de Consell escolar, de sortides de famílies i sempre buscant nous objectius, reptes o utopies amb els quals millorar el dia a dia dels nois.

L'amistat dels nostres fills ens ha permès gaudir de moments molt especials junts, el dia en què van tenir l'oportunitat d'estar d'auxiliars en un partit Catalunya-Argentina, nosaltres ho gaudíem des de la graderia del Nou Camp, va ser increïble veure'ls en el camp del Barça;

Un dels dies més emotius (em van dir que se't va escapar alguna lagrimilla) que recordo, veure entrar a tot l'equip dels nostres fills desfilant a la ciutat esportiva de Reus, vestits per a l'ocasió, eren els seus primers jocs Specials Olímpic, després vam tenir l'oportunitat de veure'ls de nou gaudint en primera persona de la commemoració dels 20 anys dels jocs Specials de Barcelona 92.

Durant aquestes desfilades sempre hi ha un denominador en comú, és la música que sona, una música que acompanyarà als nostres fills i a nosaltres mateixos en moltes ocasions, és l'himne de Specials “ Un instant en el temps”.
Em semblava que l'ocasió del teu aniversari també es mereixia aquest himne.

PEP, desitgem poder compartir molts anys més la cafetera en totes aquestes sortides.

Felicitats

Juanma i Rosi

Germà

Pel Pepe, el meu fill petit, el meu HEROE

Un pie atrevido pisó una malva
y ella, que ignora lo que es venganza,
le aromatiza con su fragancia.

Las verdaderas almas cristianas
son generosas
como la malva.

:)

No hase falta desir nada más.

Estimat Pepe

Benvolgut cosí...

Desitjo que tinguis un feliç cinquantè aniversari sense cap forado en los calsotetos; bromes a part, gràcies per la teva contínua il.lusió de buscar l'orígen de la familia. Segueix essent collonut!!!

Pepón

Estimat cosí,

encara que no puc ser amb vosaltres en aquest dia tan assenyalat, vull donar-te la benvinguda a l'equador de la vida, la teva primera meitat de segle, i desitjar-te tota la felicitat pels 50 anys que t'esperen amb la teva dona i els teus fills.

T'envio una abraçada molt forta.

Ferran

Oroley per molts anys!

Ja fa uns quants anys que coneixem a en Pepe, els nostres fills Lluc i Xavier han estat el vincle que des de l’escola REL a fet que participem de sortides, trobades, reunions d’AMPA, campeonats de bàsquet, activitats variades..., i això ha portat a converses , participació d’inquietuts, complicitats i avenencies , en resum un afecte personal que segueix encara que el nostres fills ara van a escoles diferents.

Hem buscant fotografies i recordat moments viscuts de tot tipus i es curiós, ...encara que sempre discret i callat, l’hem pogut veure amb barba , sense , ...preparant mojitos ,... fent de “paparazzi” , ...organitzant sortides o trobant un lloc en el ultim moment per anar a dinar mes de quinze, ...o mantenint-se ferm en la “intendencia”, preparant la cafètera en la part posterior del vehicle... amb el fogó i tot lo necessari.

No volem ser pesats ,.. però si volem participar en el record del teu 50 aniversari .

Una abraçada

Carles i Mary Carmen

dimecres, 25 de desembre del 2013

Pepe, Pepeto, Josep Maria, intento pensar en el dia que ens van presentar i no hi ha manera tu... I em sembla que això passa amb la gent amb qui ja fa mooooolt que et relaciones i amb qui has viscut tantes coses que la primera ha deixat de ser important....

Et recordo amb anorac i amb banyador, fent calçots, fent carn a la brasa, menjant turrons, banyant-te al riu i al mar i a la piscina, et recordo somrient, rient, plorant de riure... i també estressat, apressat, amoïnat, suat de fer exercici i també dormint en cadires impossibles. Hem passat moments de tots colors i sempre et recordo amb l'ànim amunt, amb la paraula justa, la mà sempre estesa... Per mi, tot es resumeix en una sola frase... en una cançó que ja forma part de mi i de molts dels que t'estimem... (perquè t'estimo nene...)

Oh quin gran goig quina joia,
quan els germans s'estiiiimen,
oh quin gran goig quina jooooia,
quan els germans s'estimen...

OOOOOOHHHH QUIIIIIIN GOOOOIG TAN GRAAAAN
QUAN ELS GERMAAANS S'ESTIMEEEEN
OOOOOOHHHH QUIIIIN GOIIIIG TAN GRAN
QUAN ELS GERMANS S'ESTIMEEEENNN!

FELICITAAAATS! Anna

ANIVERSARI PEPE. 50 ANYS!!!!!

Tot sopant hem parlat de tu amb els nostres fills , els bessons. Hem estat cercant els punts de trobada entre tu i la nostra família. Hem recordat Castellterçol un poble tranquil on de ben segur el teu cor i guarda bons records. Esperem que les fotos i el dibuix de l’avi els facin més vius.

Un altre punt de trobada han estat els tradicionals berenars d’aniversari del mes de maig. En aquests hem anat veient créixer els teus feus fills.

Per molts anys,

Montse i Joan . Oriol i Arnau

ESTIMAT XUXITO

Estimat xuxito,

Gràcies per tantes hores i moments importants: cangurs de la Maria i el Ramon despertant-los l'afició pels Ronaldos o gravant els primers pinitos artístics del futur actor, cangurs del Lluc i el Max sempre amb la pizza i el Magnum a la nevera, els viatges en moto portant el Ramon al cole perquè no fes tard, pujades i baixades per les escales sempre amb aquest riure tan teu... Però, sobretot, trobades: la primera amb el teu optimisme contagiós gràcies al "bon ull" de la Fàtima o aquell viatge a París o la teva trobada professional amb la Maria, guiant-la i assessorant-la amb tanta passió pel Periodisme.

Que seguim trobant-nos per molts i bons anys! Felicitats Pepe!

Pere, Carmen, Maria i Ramon

dimarts, 24 de desembre del 2013

A la feina

Tardes inacabables

Recordo tardes inacabables mirant les finals de la selecció espanyola de basquet a Horta. Nits d’eixida a la fresca amb la teva mare, sempre tant acollidora amb nosaltres. Musica dels vuitanta, de ben segur la millor dècada. Sonava Miguel Rios, Pata Negra, Luz Casal, Sade... Jugàvem al parxís. Molts matins de fronton i de tenis al Club d’Horta amb aquells jardins frondosos. La plaça Eivissa que travessàvem ràpids amb el Dyane 6 per encarar el passeig Maragall. El pis majestuós del carrer Mallorca quan anàveu a estiuejar a la casa de Rectoria. Estius que venien els teus cosins francesos. La Núria explicava, abans d’ahir, divertida allò de la Mireia a l’hotel dient que no es que es digui igual sinó que és la cosina. La memòria em fa saltar fins al naixement dels teus fills. D’ara sempre recordo al Lluc preguntant-me per l’Oleguer. I Roma.

De qui és aquest petó?

Remenant fotos hem trobat aquesta petita joia.

De qui és aquest petó? D’una dona fonamental en la teva vida i en la nostra. Potser sense ella no ens hauríem conegut... Ella ens ha ajudat a teixir molts fils i ha organitzat molts dels moments que hem compartit: estades a Garro, a la casa dels Peixos, trobades a Calella, festes i celebracions, calçotades... Els amics (o els germans) de les nostres amigues, són els nostres amics. I ens encanta que sigui així.

Per molts anys, Pepe!!!

Clari, Blanca i Martí

dilluns, 23 de desembre del 2013

El padrí més orgullós

Mediterrani....

Que bé ho vam passar amb vosaltres a Selva de Mar.

Kavita

Te'n recordes?

Ens hem posat a pensar en tu, en el temps que fa que et coneixem, les vegades que ens hem reunit en festes, berenars d'aniversari, caps d'any, sopars d'amics i fins i tot hem compartit una de les boletades més grans que mai hem fet...

Fent memòria, anat enrere en el temps, buscant fotos en els àlbums de casa i sobretot en el disc dur de l'ordinador, t'hem anat veient en diferents moments de la teva vida i hem trobat aquest vídeo que volem compartir amb tots els amics en aquesta festa.

Un vídeo de l'any 1991 que potser ni tan sols saps que existeix, d'un estiu llunyà... Esperem que t'agradi recordar-lo i que et faci gràcia.

Moltes felicitats!

Joan i Marissa

Ese hombre...

Loca

i loco tu per ella....

A la tele

El dia que es va deixar convencer

Una de les virtuts del Pep (a la feina el Pepe és el Pep) és la seva perseverança i dins les seves qualitats, les dots de persuasió. Sempre guanya. Per la seva simpatia, pel seu entusiasme, pels seus arguments i de vegades simplement per la seva insistència.

Doncs bé, ara fa disset anys, va passar quelcom inusual. Havíem quedat que s’incorporava a treballar a la Fundació recent constituïda. A darrera hora el Pep va dubtar. Venia de treballar de l’administració pública i llavors això era una opció més segura... Eren d’altres temps. Ens va dir que no s’incorporava. Mmm. Vàrem fer servir tots els arguments que eren al nostre abast i finalment va accedir-hi. Aquell dia es va deixar convèncer i li estem eternament agraïts. Es va incorporar el gener de 1997 i avui la Fundació Catalana de l’Esplai no s’explica sense el Pep. De fet, ell l’explica cada dia i ho fa com ningú. El Pep es fa estimar i és un privilegi treballar amb ell i veure’l cada dia.

Moltes felicitats, Pep!

Carles Barba

Vigila el que menja... Fa exercici... Fa anys que no fuma...

Ui, ui, ui... diria que el Pepe es prepara per entrar als pròxims 50 en plena forma?!.... Sí, sí, el veig més esvelt, airós, àgil.... Vaja, més “estupendo”.... La veritat és que d’“estupendo” ho ha estat sempre....Com a persona vull dir.... La seva cara és tan expressiva! ...Té un somriure tan franc!... Només mirar-lo te n’adones de la mena de persona que és: Encantadora! Això no vol dir que no tingui moments de tot... Com tothom... Només faltaria!...

Oi, Pepe?

Per cert, quant temps fa que el conec? Des que el Max va començar P3 a l’Arrel....Uff, ja fa uns quants anys!

Doncs que en siguin molts més!

Moltes felicitats Pepe!!

Pepa