Una de les virtuts del Pep (a la feina el Pepe és el Pep) és la seva perseverança i dins les seves qualitats, les dots de persuasió. Sempre guanya. Per la seva simpatia, pel seu entusiasme, pels seus arguments i de vegades simplement per la seva insistència.
Doncs bé, ara fa disset anys, va passar quelcom inusual. Havíem quedat que s’incorporava a treballar a la Fundació recent constituïda. A darrera hora el Pep va dubtar. Venia de treballar de l’administració pública i llavors això era una opció més segura... Eren d’altres temps. Ens va dir que no s’incorporava. Mmm. Vàrem fer servir tots els arguments que eren al nostre abast i finalment va accedir-hi. Aquell dia es va deixar convèncer i li estem eternament agraïts. Es va incorporar el gener de 1997 i avui la Fundació Catalana de l’Esplai no s’explica sense el Pep. De fet, ell l’explica cada dia i ho fa com ningú. El Pep es fa estimar i és un privilegi treballar amb ell i veure’l cada dia.
Moltes felicitats, Pep!
Carles Barba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.