Pepe, Pepeto, Josep Maria, intento pensar en el dia que ens van presentar i no hi ha manera tu... I em sembla que això passa amb la gent amb qui ja fa mooooolt que et relaciones i amb qui has viscut tantes coses que la primera ha deixat de ser important....

Et recordo amb anorac i amb banyador, fent calçots, fent carn a la brasa, menjant turrons, banyant-te al riu i al mar i a la piscina, et recordo somrient, rient, plorant de riure... i també estressat, apressat, amoïnat, suat de fer exercici i també dormint en cadires impossibles. Hem passat moments de tots colors i sempre et recordo amb l'ànim amunt, amb la paraula justa, la mà sempre estesa... Per mi, tot es resumeix en una sola frase... en una cançó que ja forma part de mi i de molts dels que t'estimem... (perquè t'estimo nene...)

Oh quin gran goig quina joia,
quan els germans s'estiiiimen,
oh quin gran goig quina jooooia,
quan els germans s'estimen...

OOOOOOHHHH QUIIIIIIN GOOOOIG TAN GRAAAAN
QUAN ELS GERMAAANS S'ESTIMEEEEN
OOOOOOHHHH QUIIIIN GOIIIIG TAN GRAN
QUAN ELS GERMANS S'ESTIMEEEENNN!


FELICITAAAATS! Anna