Tardes inacabables

Recordo tardes inacabables mirant les finals de la selecció espanyola de basquet a Horta. Nits d’eixida a la fresca amb la teva mare, sempre tant acollidora amb nosaltres. Musica dels vuitanta, de ben segur la millor dècada. Sonava Miguel Rios, Pata Negra, Luz Casal, Sade... Jugàvem al parxís. Molts matins de fronton i de tenis al Club d’Horta amb aquells jardins frondosos. La plaça Eivissa que travessàvem ràpids amb el Dyane 6 per encarar el passeig Maragall. El pis majestuós del carrer Mallorca quan anàveu a estiuejar a la casa de Rectoria. Estius que venien els teus cosins francesos. La Núria explicava, abans d’ahir, divertida allò de la Mireia a l’hotel dient que no es que es digui igual sinó que és la cosina. La memòria em fa saltar fins al naixement dels teus fills. D’ara sempre recordo al Lluc preguntant-me per l’Oleguer. I Roma.